(Tarragona, 27 febrer 1829 – Madrid, 12 març 1912)

Enginyer, arquitecte i arabista. Ocupà diversos càrrecs públics, entre ells el d’inspector general de camins, canals i ports, i de director general d’Agricultura, Indústria i Comerç.

En 1863 projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria. Arran d’aquests treballs determinà el lloc exacte d’emplaçament de l’antiga ciutat de Numància.

És autor d’un gran nombre d’escrits professionals i encara de moltes obres remarcables sobre temes diversos, com són Descripción de la villa romana de Uxama a Augustóbriga (1860), Obras públicas y monumentos de la España antigua (1862), Escritos de los musulmanes sometidos al dominio cristiano (1878), que era el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, El canal de Suez, Las expediciones al Polo Norte, Elogio de don Adolfo Rivadeneyra, La geografía de España de Edison (1881) i Estudio sobre la invasión de los árabes en España (1892).

La ciutat de Tarragona li erigí un monument, obra de l’escultor Julio Antonio.