(Barcelona, 11 novembre 1884 – 14 abril 1966)

Escriptor. De formació autodidàctica, treballà a La España Industrial, on arribà a apoderat.

Polemista brillant, defensà amb abrandament els principis socials i morals del cristianisme de l’època. Fou director de “Catalunya Social” i col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “La Cataluña”, “La Paraula Cristiana”, “La Revista”, etc.

Publicà més de vint llibres i opuscles, entre els quals De Catalanisme (1911), Socialisme espiritual (1919), El cinematògraf en la cultura i en els costums (1920), Compendi d’educació civil (1920), Per la moral de Catalunya. Contra el joc i el pacte amb el joc (1922), Entorn del sindicalisme (1925) i Bandera d’escàndol. Resum de la campanya contra “L’Exposició del Nu” (1934).

Després de la guerra civil escriví gairebé només en castellà.