(Valladolid, Castella, 1895 – Barcelona, 1973)

Arxiver. Fill de l’historiador Manuel Rubio y Borrás.

Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde (1928-30).

Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació. Sobresurten La Generalitat de Catalunya (1920), La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950) i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952).

Aportà material de documentació per al Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover.