(Girona, 13 juliol 1952 – )

Estudiós de la literatura i filòleg. Estudià filologia catalana, dret i periodisme. Professor universitari.

És autor d’importants estudis sobre el barroc català i cal esmentar Una poètica del Barroc: el Parnàs català (1979, premi Milà i Fontanals de l’IEC 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia: història i mite del rector de Vallfogona (1987). És autor també de Baldiri Reixac: Instruccions per a l’ensenyança de minyons (1981) i, en col·laboració amb Modest Prats i August Rafanell, d’El futur de la llengua catalana (1991).

Ha fet diverses col·laboracions en l’obra Història de la cultura catalana (1997). Col·laborà habitualment en revistes culturals i diaris.