(Sitges, Garraf, 1881 – Barcelona, 1935)

Escriptor, col·leccionista i farmacèutic. Fill del pintor Joan Roig i Soler, i germà de Josep. Es llicencià en farmàcia el 1906.

Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, fou, sens dubte, el millor especialista català sobre temes mariners. Va escriure, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques (1974), Blanes marítim, apèndix (1929), La pesca a Catalunya (1927), La marina catalana del vuit-cents (1929) i Sitges dels nostres avis (1934).

Amb Joan Amades i Gelat publicà, en el “Butlletí de Dialectologia Catalana”, Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca (1924) i Vocabulari de la pesca (1926).

El 1923 va guanyar el premi atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim. Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya en 1899-1901.