(Barcelona, 29 setembre 1902 – 1987)
Escriptor. Fou passant de Jaume Bofill i Mates i dirigí “Catalunya Ràdio”.
Les seves proses (contes i novel·les curtes) són testimoni d’una narrativa psicològica. Va publicar els llibres Facècies (1924), El botxí (1925), La noia de bronze (1927), Marta la fatídica (1923), Lena i el seu destí (1934), etc.
Assajà d’altres gèneres amb Siluetes epigramàtiques (1933) i Petits poemes de la llar (1947). També publicà un estudi sobre Prudenci Bertrana (1959) i un llibre de memòries titulat Del meu viatge per la vida (1975 i 1978).
Fou el pare de Montserrat Roig i Fransitorra.

Retroenllaç: Roig i Fransitorra, Montserrat | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Roig i Fransitorra, Montserrat | Dades de Catalunya