(Barcelona, 15 abril 1912 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 10 abril 1982)

Filòsof jesuïta. Catedràtic de metafísica a la facultat del seu orde, primer a Sarrià (1942-49) i després a Sant Cugat del Vallès (1949-67).

El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana; el 1952 la revista “Espíritu”, de la qual assumí la direcció el 1954. El 1964 fou nomenat director de la Fundació Balmesiana. Va dur a terme tasques de direcció editorial.

Publicà articles als diaris “El Correo Catalán” (1949-65) i “La Prensa” (des del 1965). Va assistir a diversos congressos internacionals.

Entre els seus llibres destaquen: Filosofía blondeliana (1944), Filosofía y vida. Nietzsche, Ortega, Croce, Unamuno (1949), Filosofía y razón (1949), Investigaciones metafísicas (1949), Perfiles (1950), Nuevos perfiles (1951), Filosofía en periódicos (1952), Teoría de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio (1952), Estudios de Metafísica (1959), Curso de cuestiones filosóficas (1963) i Amor (1967).