(Catalunya Nord, segle XIV – 1381)

Vescomte de Castellbó. (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada. Menor d’edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna (morta el 1353).

Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d’un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac (1362) i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l’acord definitiu entre ambdues cases rivals (1376), que ell també subscriví.

Amplià el patrimoni familiar amb l’adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca (1366) i vengué, en canvi, a la corona el castell d’Arraona i la vila de Sabadell.

La cessió reial de la part Montcada de Vic i dels castells de Tornamira, Orís, Solterra i Vilardell, confiscats a Bernat III, vescomte de Cabrera i comte d’Osona, després de la desgràcia i execució del pare (1364), fou només de poca durada, ja que el 1367 foren retornats a la seva muller, Margarida de Foix, germana del vescomte.

Aquest, per la seva lleialtat, sabé guanyar-se, d’altra banda, la confiança del Cerimoniós, el qual se’n serví com a ambaixador a la cort de França i li encomanà la defensa de la Cerdanya i del Rosselló.

Casat amb Gueraua de Navailles, la mort prematura del primogènit, Roger Bernat, féu que fos el fill petit, Mateu, el cridat a succeir-lo en el vescomtat i les baronies.