(Santa Coloma de Farners, Selva, 31 desembre 1881 – Biniaraix, Mallorca, 7 juny 1939)

Astrònom i religiós jesuïta. Fou adscrit a l’Observatori de l’Ebre, i n’arribà a ésser director el 1920.

Féu llargs viatges per Europa i pels Estats Units, per tal d’observar-hi diversos eclipsis i assistir als congressos de la Unió Astronòmica Internacional i de la Unió Internacional de Geodèsia. Pertanyia també a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Durant la guerra civil preservà i mantingué en ús les instal·lacions de l’Observatori de l’Ebre, però hagueren d’ésser retirades l’abril de 1938, a causa de la proximitat del front.

És autor de treballs com De los cuerpos reales al éter hipotético (1915), El principio de Doppler-Fizeau en su relación con la ley de Kirchhoff (1919), Harmonies del firmament (1920), El Firmamento (1927) i La aurora boreal de 25 de enero de 1930 (1938).