(Catalunya, segle XIII – Sardenya ?, Itàlia, 1324)

Vescomte de Rocabertí (1309-24). Fill i successor del vescomte Jofre IV de Rocabertí i Desfar.

Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III.

Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2.000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans. Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller.

Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després.

Estigué casat en segones noces amb Beatriu de Serrallonga, que aportà al patrimoni dels Rocabertí la baronia muntanyenca de Cabrenys. Dels seus fills, Jofre V de Rocabertí i de Serrallonga heretà el vescomtat i Guillem Galceran la baronia de Cabrenys.