(Catalunya, segle XIV – 1342)

Vescomte de Rocabertí (1324-42). Fill i successor del vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell.

Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca: la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí.

Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc (VII) de Cardona i Bernat (I) de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca (1324).

Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de mitjancer en la pugna del 1327 entre el comte de Pallars i el vescomte de Cardona. Assistí l’any següent a la coronació d’Alfons III a Saragossa i, en el marc de la croada contra Granada, organitzada per aquest sobirà i no reeixida, lluità contra els sarraïns del regne granadí el 1331.

Estigué casat amb Elisenda de Montcada, neboda de la reina homònima.

Foren germans seus:

Guillem Galceran de Rocabertí i de Serrallonga  (Catalunya, 1320 – 1385)  Fou l’iniciador de la línia dels barons de Cabrenys. Heretà el patrimoni dels Serrallonga i es casà amb Maria d’Arborea, filla d’Hug II jutge d’Arbòrea. Fou avi de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida.

Timbor de Rocabertí i de Serrallonga  (Catalunya, s XIV)  El seu pare la casà amb el jutge Marià IV d’Arbòrea.