(Catalunya, segle XVI – 1592)

Vescomte de Rocabertí (1567-92). Heretà el títol del seu pare Onofre Martí I de Rocabertí i de Rocabertí.

El 1570 defensà el Rosselló del perill francès. Fou dels aristòcrates catalans que més destacaren en l’oposició al nou impost dit de l’excusado.

El 1578 fundà el convent de Predicadors de Peralada, a l’edifici que abans acollia una comunitat d’agustins, en agraïment per haver-se salvat de negada al Ter, prop de Torroella de Montgrí. Cedia a l’orde l’antiga església del Roser.

Al seu temps eren enllestides les obres del castell-palau de Peralada, on, tanmateix, els seus successors ja no viurien habitualment.

A la seva mort fou succeït pel fill Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí i primer comte de Peralada, nat de la seva tercera muller, Pràxedes de Pacs.