(Catalunya, 1621 – Madrid ?, 1663)

Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí (1644-63). Fill de Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, succeí el seu germà Francesc Dalmau II.

Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus. En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada. Partidari de Felip IV, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés (1646).

Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país; passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV.

Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí (Madrid, 1651).

El 1645 li fou concedit el títol de marquès d’Anglesola. A la seva mort el vescomtat de Rocabertí passà al seu germà Martí Onofre I.