(Catalunya, segle XIII – 1282)

Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Dalmau V o d’un presumpte vescomte Hug Jofre (I).

Com a servidor fidel de Jaume I, participà en la conquesta de Mallorca (1229), en les vistes de Sòria (1256), en la campanya de Múrcia (1266) i en un viatge reial a Occitània (1272),

Malgrat militar per un moment en les files de la noblesa alçada contra el monarca el 1274, es reconcilià aviat amb el rei i formà part del tribunal creat per arranjar les diferències entre Jaume I i els nobles.

Tret d’un moment de tibantor el 1242, estigué en bones relacions amb el seu veí el comte Ponç IV d’Empúries, que volgué encomanar-li la restauració de l’antiga vila d’Empúries (1248).

L’any 1249 convingué amb Arnau Desfar o de Navata, senyor de Peralada, el matrimoni dels respectius fills, Ermessenda i Dalmau VI de Rocabertí i de Palau; i el 1256 rebé del seu consogre tots els drets dominicals que Arnau Desfar tenia sobre la vila de Peralada; esdevingué així el noble empordanès més poderós després del comte d’Empúries. Com a senyor de Peralada, rebé de Jaume I autorització per a celebrar fires i mercats en aquesta localitat.

Per fer un servei a la corona i engrandir el propi vescomtat encarregà al seu fill Dalmau que pactés amb Sança de Santaeugènia la permuta de la baronia de Vilademuls pel castell, vila i senyoria de Torroella de Montgrí a l’infant Pere i rebia en canvi Vilademuls, Sant Llorenç de la Muga i la força de Bassegoda.

Es casà amb Constança de Palau, germana del vescomte de Bas.