(Catalunya, segle XIV – 1403)

Vescomte de Rocabertí (1392-1403). Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i de Montcada.

Després d’acompanyar el seu pare a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I; tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer (1396-97) contra les tropes del pretendent, el comte Mateu I de Foix.

Serví després a Mallorca (1397) i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual participaren naus valencianes i mallorquines.

Sortits del port Fangós, els expedicionaris saquejaren la meitat de Tedel·lis (actual Dellys), al reialme de Tilimsen, però una tempesta els desféu l’estol.