(Catalunya, segle XV)

Religiós. Fill del vescomte Dalmau VIII. Fou abat del monestir de Bellcaire.

El 1462, mentre el seu germà el vescomte Jofre VII defensava la Generalitat, l’altre germà Martí Joan lluitava per Joan II. Dalmau simpatitzà amb la posició del primer.

Quan Jofre VII caigué presoner a Calaf (1465), acudí al costat de la seva cunyada Joana de So i de Castro i dels seus joves nebots, i col·laborà des de Peralada a la governació de les terres del seu germà captiu.

Lliure aquest des del 1471, sembla que tornà als seus deures religiosos. Figura documentat el 1478.