(Esparreguera, Baix Llobregat, 15 juny 1933 – )

Patròleg, biblista i sacerdot. Ordenat de prevere el 1957.

Ha estat professor a la facultat catòlica de teologia de Münster, i al Pontifici Institut Oriental, de Roma, i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció sant Pacià) i director de la “Revista Catalana de Teologia”.

Especialitzat en Orígenes (El dinamismo trinitario de la divinización de los seres racionales según Orígenes, 1970), estudià després les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme (Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación, 1976), i l’obra d’Ignasi d’Antioquia (The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr, 1980).

Membre del grup Lectura del Nuevo Testamento, ha col·laborat en el treball d’equip: El Comentario a Juan (1979). Es un dels autors d’una nova versió del Nou Testament (1978).

Darrerament ha centrat els seus estudis en la doble obra de Lluc, sobre el qual ha publicat El camino de Pablo a la misión de los paganos (1984), De Jerusalén a Antioquia. Génesis de la Iglesia cristiana (1989), L’èxode de l’home lliure (1989), Comentari als Fets dels apòstols vol. I (1991).

També ha publicat la traducció catalana de l’epistolari d’Ignasi d’Antioquia.