(monestir de Ripoll, Ripollès, fi segle X – segle XIII)

Cercle de monjos literats. Cultivaren especialment la poesia, la música, l’hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi, la Sagrada Escriptura i més tard la història.

Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona (970-981); sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d’Oliba al monestir.

Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats. Entre ells s’adreçaven cartes, es prestaven llibres, viatjaven des de Fontibre a Fleury i Pavia i Roma per cercar obres que no posseïen.

A la mort d’Oliba, molts d’ells continuaren produint, però a un ritme més alentit, per les pertorbacions internes que sofrí la comunitat monàstica. A la primera meitat del segle XII hi ha una revifalla, encara que generalment obra d’anònims.

No és pas de l’escola de Ripoll el poeta conegut per l’Anònim Enamorat que es conserva en un còdex ripollès del segle XII; més aviat sembla de la de Lorena.

La transcripció de llibres de l’escriptori durant tot aquest període fou molt notable. El catàleg dels còdexs de Ripoll confeccionat a la mort d’Oliba mostra la riquesa de texts amb què comptava l’escola per a la formació dels seus membres.

L’estudi de conjunt ha estat fet per Rudolf Beer i per Albareda; els texts de l’escola poètica foren publicats per Nicolau d’Olwer i la producció historiogràfica per Massó i Torrents i per Coll i Alentorn.