(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 novembre 1813 – Barcelona, 1 juny 1867)

Heraldista i escriptor. Fill de Pere Màrtir Rigalt i Fargas.

Del 1829 al 1842 estigué a l’exèrcit, destinat a Cuba. El 1846 treballà a l’Audiència de Barcelona, on a partir del 1854 fou certificador d’armes.

És autor d’un Diccionario Histórico de las Órdenes de Cavallería, religiosas, civiles y militares, de todas las naciones del mundo (1858), així com els manuscrits Testamento de España i Escudos de Armas de Nobleza de España y Europa.