(Barcelona, 11 febrer 1850 – 12 desembre 1914)

Artista. Aprengué l’ofici de vidrier al taller de Francesc Vidal i muntà un taller propi de vidres pintats.

Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords i Muts de Barcelona i professor auxiliar de Llotja. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l’Exposició Universal del 1888 guanyà una medalla d’or.

Corresponsal artístic de “La Ilustración Española y Americana”, de Madrid. Participà personalment a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896).

Revifà la tècnica del vitrall policromat, que s’havia perdut, amb pastes de Tiffany, i aconseguí obres d’autèntica qualitat.

S’associà amb Jeroni F. Granell i Manresa i fundaren la societat Rigalt, Granell i Cia, la casa catalana més important dedicada a la realització de vitralls.

Més tard s’establí pel seu compte i seguí realitzant grans vitralls per a nombroses cases barcelonines.