(Vic, Osona, 1658 – Escaladei, Priorat, 1682)

Monjo cartoixà i autor ascètic. Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona.

Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678. Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis.

És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell.

Morí essent només diaca i se’l considerà venerable.