(Riudaura, Garrotxa)

Monestir benedictí (Santa Maria de Ridaura) radicat a l’actual església parroquial de la població.

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa. Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos.

El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat.

L’església actual fou refeta el 1779.

Al seu costat hi ha una casa coneguda pel monestir o l’abadia, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic.