(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Ciutadà. Fou conseller segon l’any 1265 i conseller en cap l’any 1296.

Treballà d’acord amb la política econòmica de la corona catalano-aragonesa, i alhora se’n serví per als propis interessos.

Durant el període 1272-74 participà activament en l’establiment de relacions polítiques i comercials amb el nord d’Àfrica; anà d’ambaixador a Tunis i participà en la designació de cònsols de mar catalans a Tunis i Bugia.

Ell mateix ocupà el consolat tunisenc durant el període 1275-76.

El seu fill fou Ramon Ricart (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà. No és fàcil destriar-lo del seu pare. Sembla que cal atribuir a ell els càrrecs de conseller segon de Barcelona (1300), conseller tercer (1304) i conseller en cap (1314 i 1317). Al temps de la seva primera magistratura, comandà les galeres barcelonines incorporades a un estol format pel juny de 1315 contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn, de cara a la repressió de corsaris. Aquest estol actuaria durant tres setmanes en estreta col·laboració amb naus castellanes.

Un altre Ramon Ricart  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà. Probablement altre que els dos homònims. En aquest cas en superà les notables carreres municipals, ja que ell fou conseller tercer el 1318 i conseller en cap en altres tres eleccions (1321, 1324 i 1331).