(Solsona, Solsonès, 2 juny 1565 – València, 14 gener 1628)

Pintor. Es formà primerament a Solsona, i anà després a Girona i a Barcelona; sembla que anà també a Itàlia i cap a l’any 1599 s’establí definitivament a València, després d’haver residit a Madrid, on està documentat el 1582, data de l’obra més antiga coneguda (Crucifixió).

A base d’un dibuix ferm i d’una composició equilibrada, es va proposar de superar el maierisme a partir del tenebrisme caravaggià, amb el qual hauria entrat en contacte durant el seu viatge a Itàlia. En les seves obres, però, el naturalisme està subordinat a un sentiment místic de forta intensitat emotiva.

La contraposició d’ombra i llum de la seva pintura va tenir molta importància per a la pintura espanyola del segle XVII i influí en pintors com Ribera, el qual és possible que abans de marxar a Itàlia fos deixeble seu, segons afirma Palomino en les seves biografies.

A València realitzà el bo i millor de la seva obra: treballà per a l’església d’Algemesí (1603), per al Col·legi del Patriarca (1604-07) i per a la cartoixa de Porta-Coeli (1625-27).

Entre les seves pintures, cal remarcar l’Oració a l’hort, que recorda molt Correggio, el Sepeli de Crist, la Visió de Sant Francesc, Sant Francesc rebent de Jesús la corona d’espines i el retrat de Ramon Llull, durant molt de temps atribuït a Velázquez.

El seu fill i deixeble fou Joan Ribalta i Pelayo.