(Barcelona, 23 setembre 1923 – 31 maig 2011)

Geòleg. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu, i germà de Jordi. Visqué a l’exili fins al 1941, any en què tornà a Barcelona, on estudià ciències naturals.

Fou investigador al CSIC de Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa, i catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica a la Universitat de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Institució Catalana d’Història Natural.

Ha publicat Mapa litológico de España (1969), Geotermía de la zona volcánica de Olot (1957), Geografia física dels Països Catalans (1976, en col·laboració), Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània balear (1981) i Diccionari de Geologia (1997, en col·laboració).