(Madrid, segle XIX – Barcelona, 31 desembre 1918)

Dirigent socialista. Tipògraf, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona.

Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona (agost 1879), que presidí en 1882-83. Després dirigí “El Obrero” (fins a l’abril 1887), mentre Josep Pàmies i les “Tres Classes de Vapor” romangueren propers al socialisme marxista.

Assolí llavors una certa popularitat: fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost de 1888, en què fou fundada la UGT -de la qual redactà els primers estatuts-, i del PSOE. Membre de la comissió executiva de la UGT, passà en 1897-99 a la secretaria general.

Dogmàtic, i sembla que de caràcter personal esquerp, mantingué l’escassa força del PSOE al Principat fins als primers anys del segle XX, especialment des de Barcelona i amb una certa influència a Mataró, on dirigí “La República Social” (1896-98).

Després, entrà en conflicte amb Basilio Martín Rodríguez, que li disputà el lideratge del socialisme barceloní, i el seu paper disminuí, sobretot quan el 1903 es fundà la Federació Socialista Catalana gràcies a l’impuls de Josep Comaposada.