(Lleida, 1462/63 – Roma, Itàlia, 5 febrer 1518)

Eclesiàstic. Fou advocat i secretari de Ferran el Catòlic i ambaixador a Roma.

El papa Alexandre VI (Borja) el nomenà protonotari apostòlic i auditor de la Rota, i li concedí diversos benifets. El 1498, delegat del papa, dirigí el procés contra Savonarola. Aquest mateix any fou nomenat bisbe auxiliar de Lleida, però continuà vivint a Itàlia.

Dirigí en nom del papa sanguinàries repressions contra els rivals polítics d’aquest. Això li valgué l’arquebisbat de Sorrento i, el 1503, la dignitat de cardenal.

Remolins també serví el papa Juli II amb zel, en gestions diplomàtiques (aconseguí que Venècia tornés la Romanya al papa), i fins i tot organitzant campanyes militars contra els francesos.

Nomenat bisbe de Palerm el 1511, hi féu construir el convent de Santa Clara (1513), i hi establí la Inquisició. En dues ocasions fou virrei interí de Nàpols, mentre el titular, Ramon Folc de Cardona, era en campanya.

El 1513 fou elegit el nou papa Lleó X; entre els serveis que Remolins li prestà destaca el procés i la mort del cardenal Petucci, acusat de conspiració.