(Schwyz, Suïssa, 3 juliol 1755 – Tarragona, 23 abril 1809)

Militar. Mogut per l’antipatia a Napoleó, passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre’l.

Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn (juliol 1808), on tingué una part decisiva en la victòria. Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars (o de Cardedeu, desembre 1808), juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista.

Novament enfrontat a Saint-Cyr, a la batalla del pont de Goi, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després.