(França, 1134 – Nimes, França, 1194)

Comte de Tolosa (1148-94). Fill d’Alfons I Jordà i de Faidida d’Usès. Succeí al seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II.

El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner.

El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller; quan Tolosa era atacada fou socorregut pel rei de França.

El 1176 es reuní a l’illa de Gernica, entre Bellcaire i Tarascó, amb Alfons I de Catalunya-Aragó, i convingueren la cessió a Alfons dels drets sobre el comtat d’Arle o de Provença en canvi de tres mil deu marcs d’argent. Llavors foren celebrades festes fastuosíssimes.

Fou succeït pel seu fill, Ramon VI de Tolosa.