(Ribagorça, segle X – 960)

Comte de Ribagorça (abans 954-vers 960). Fill del comte Unifred I Bernat, a qui succeí, i de la comtessa Toda d’Aragó. Sembla que compartí el govern amb el seu cosí Guillem.

Féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda (956), que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind.

Protegí el monestir de Lavaix amb la concessió d’un precepte d’immunitat (958) i amb béns. També féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova (960).

De la seva muller Garsenda de Fesenzac tingué sis fills. D’ells, governaren successivament Unifred (mort vers 979), Arnau (mort vers 990), Isarn (mort vers 1003) i Toda. Mort el nebot d’aquesta, Guillem (1017), el comtat de Ribagorça perdé la independència.