(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Despoblat, al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.

El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al segle XI; l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i un notable pont (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda.

El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S’independitzà al principi del segle XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.