(Sabadell, Vallès Occidental, 1842 – Barcelona, gener 1922)

Militar de carrera. S’uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67. Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant.

El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel. Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any.

Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón. Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905.