(Catalunya, segle XII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XII)

IV abat de Santes Creus (1158-85). Fill probable del magnat homònim.

Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana.

Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès (Cerdanyola) i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua.

La instal·lació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona. La protecció del papa Alexandre III permeté a la comunitat d’instal·lar-s’hi el 1169 i inicià les noves construccions (1174), molt avançades al final del seu abadiat.

Actuà en els afers generals del país i en les diferències amb Poblet, que són un primer indici de la importància que adquiria el naixent monestir.

Hom ha dit tradicionalment que el 1185 passà a ocupar la diòcesi de la Seu d’Urgell, si bé cal considerar el bisbe Pere de Puigverd que regí aquella diòcesi entre el 1204 i el 1230 con un altre parent homònim.