(Perafita, Osona, 1666 – Talamanca, Bages, 13 agost 1714)

Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà de Francesc. Fou partidari del rei-arxiduc Carles III de Catalunya. Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglo-català de Gènova (1705).

Posteriorment lluità al setge de Barcelona (1706), a Aragó (1707) i en la defensa final de Barcelona (1713-14), per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços.

També fou germà seu, Ramon Puig i Sorribes  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Eclesiàstic. El 1705 era rector de Tona (Osona). Participà a l’alçament vigatà a favor de Carles d’Àustria. Aquest el nomenà el mateix any, malgrat la seva condició eclesiàstica, capità de miquelets a la plana de Vic.