(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1429)

Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII. Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades.

El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important. El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392. Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca.

El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII. De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a Peníscola.

Féu un viatge a Mallorca amb Vicent Ferrer el 1412, però visqué sempre amb Pero de Luna. La diòcesi de Mallorca era regida per vicaris i algun bisbe titular que hi anava a conferir ordes.

Vers el 1422 estava enemistat amb el rei Alfons el Magnànim a causa de la seva fidelitat al papa de Peníscola.

Morí a Roma, on es trobava amb Alfons de Borja.