(Barcelona, 1684 – 1732)

Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral. Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil.

Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner.

Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat. Dut a Àvila i Pamplona -on morí el seu pare-, fou alliberat en un bescanvi de presoners.

Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra (1707). Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a Sabadell.

Els seus béns foren confiscats per Felip V.