(Reus, Baix Camp, 1929 – )

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1957) i doctorat (1966) a la Universitat de Barcelona, ha estat professor en diverses universitats.

L’any 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander (Bucaramanga), a l’Instituto de Ciencias Naturales de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià.

De retorn a Catalunya, fou professor de paleontologia d’invertebrats (1968); posteriorment es traslladà a Salamanca, com a catedràtic, i més tard retornà a Barcelona.

Especialitzat en invertebrats fòssils del Neogen i Quaternari, especialment de les ribes mediterrànies, i en dipòsits plistocens, terrasses i platges antigues i les oescil·lacions que ha sofert el nivell de la mar.

S’ha ocupat també de qüestions biostratigràfiques del Neogen, i en general dels límits de la unitat dels terrenys miocènics, pliocènics i quaternaris més recents.