(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1893 – Londres, Anglaterra, 1966)

Economista i polític. Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres.

Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina. De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions (venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc).

Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT.

Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres cursos d’economia, recollits en Assaig d’Economia Política (1932-34), i dirigí el seu butlletí.

Per l’agost de 1936 fou nomenat vocal per la CNT al Consell d’Economia de la Generalitat, des d’on signà el Decret de Col·lectivitzacions i elaborà el projecte de mobilització civil. Fou conseller d’economia de la Generalitat (del 26 setembre a l’11 desembre 1936).

L’anàlisi i valoració d’aquest període i de la seva actuació és recollit en Els factors econòmics de la revolució (1937), Les finances de la revolució (1937) i Vuitanta dies al govern de la Generalitat (1937). És autor també dels suggeridors assaigs Irlanda i Catalunya. Paral·lelisme politicoeconòmic (1932) i Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent (1932).

S’exilià a França vers la fi del 1937. En esclatar la Segona Guerra Mundial anà a Londres, on treballà a la BBC i creà una empresa d’exportació.

Fou enterrat a Barcelona.