(Bellpuig, Urgell, 9 abril 1907 – Lleida, 4 octubre 1995)

Eclesiàstic. Estudià filosofia i dret canònic a Roma, s’hi doctorà en teologia i hi fou ordenat el 1931. Fou vicari d’Anglesola (Urgell).

Des del 1939 fou professor al seminari de Solsona. El 1951 fou promogut al bisbat de Sogorb-Castelló.

Intervingué brillantment en el concili Vaticà II i va publicar la pastoral L’Església davant el Concili (1962), una de les més importants sobre aquest tema.

El 21 de gener de 1971 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. Per raons d’edat, cessà al front de l’arquebisbat el 1983. També fou president de la Conferència Episcopal Tarraconense.