(Maó, Menorca, 1808 – Arnedo, La Rioja, 1880)

Militar. Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga (1840).

Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro (1854) i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana.

El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí. Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba.

El 1839 s’havia casat amb Maria Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons.

Era fill del brigadier Ramon Plana (Catalunya, segle XIX) Enginyer militar i urbanista. Fou encarregat per l’ajuntament de Barcelona d’urbanitzar (1812) l’antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins al 1827; esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia.