(Catalunya, segle XI – segle XV)

Llinatge noble. Originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.

Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia.

Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat de Pinós (mort després 1063) i Miró Riculf de Pinós (mort després 1069), fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós.

Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà (1063), que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa (1064). Els mateixos comtes li encomanaren, poc després, el castell de Tàrrega (1069).

La tradició familiar els fa descendir dels comtes de Cerdanya i Besalú.

Del seu matrimoni amb Sicarda, Miró Riculf tingué un fill, Galceran (I) de Pinós.