(Barcelona, 11 desembre 1818 – 25 juliol 1848)

Crític, historiador i poeta. Pertanyia a una família obrera. Estudià dret i filosofia i s’afilià al romanticisme liberal.

Prengué part en publicacions de l’època, com “El Vapor”, “Diario de Barcelona” o “Lo Gay Saber”, i fou director de “La Discusión”.

Poeta romàntic, donà a la seva lírica un to trist i musical, i emprà el romanç, cosa que li atorgà una coneguda personalitat dins l’escola romàntica. Els seus poemes, apareguts sota el títol de Composiciones poéticas (1858), recollits i editats per M. Milà i Fontanals, foren publicats juntament amb l’obra d’altres escriptors.

Formà part del cercle artístic i literari català, i redactà els volums sobre Catalunya i Mallorca de Recuerdos y Bellezas de España (1839-42), que constitueixen una entusiasta recopilació de les dades aportades pels historiadors més monumentals del país.

Crític original, el seu llibre Clásicos españoles (1846) recull per primera vegada romanços i cants catalans.

Entre altres càrrecs exercí el de bibliotecari provincial de la Universitat de Barcelona (1844).

És considerat com un dels principals iniciadors de la Renaixença.