(Roses, Alt Empordà, 24 agost 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 11 novembre 1997)

Bioquímic. Fill d’August Pi i Sunyer i germà de Jaume i de Pere.

Fou assistent de l’Institut de Fisiologia de Barcelona (1931), on investigà sobre la síntesi del metilglioxal. Professor auxiliar de bioquímica a la Universitat Autònoma (1933), s’exilià a Mèxic el 1939.

És autor de Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932), El complex vitamìnic-B (1933), Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934) i La bioquímica dels hidrats de carboni (1966).