(Barcelona, 4 març 1848 – 12 abril 1919)

Notari, polític i jurista. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà  de Ricard. Catedràtic del dret espanyol a la Universitat de Barcelona i gran especialista en dret català.

Diputat a Corts, fou dirigent de la Unió Catalanista, ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l’estat. Actuà de president de l’assemblea que la Unió celebrà a Reus (1893). Després s’afilià a la Lliga Regionalista. Presidí els Jocs Florals de 1901.

Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona durant més de vint anys, on féu enriquir la biblioteca. Fou president de l’Ateneu Barcelonès (1897-98) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Havia col·laborat a “La Renaixença”. Autor de diversos escrits jurídics, entre ells un Projecte a l’apèndix del codi civil, en el qual es reflecteix el seu profund coneixement del dret català.