(Castelló de la Plana, 7 febrer 1887 – Barcelona, 2 novembre 1958)

Tractadista d’art. Conegut com a Pérez-Dolz. Estudià belles arts a Madrid. Fou deixeble de Rafael Domènech.

Molt dedicat al batik, guanyà segona i primera medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 i gran premi a l’Exposition Internationale des Arts-Déco de París del 1925.

Exercí de professor a Madrid i Toledo i fou titular de tècnica i història de les arts decoratives i mestre de taller de batik a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona (1926-58) i auxiliar interí d’història de l’art a la de Sant Jordi (1943-57).

Traduí i edità Cennini (Tratado de pintura, 1950). Publicà llibres tècnics, teòrics o històrics, com Manual de Batik (1925), Introducción a la teoría del arte (1936), Teoría y práctica ornamentales (1937), Introducción al estudio de los estilos (1940), Iniciación a la técnica de la pintura (1941), La teoría de los colores (1943), Historia y técnica de la cerámica (1943), La procesión de los ismos (1945), El arte del tapiz y la alfombra en España (1952), etc.

Dominà i practicà gairebé totes les tècniques artístiques i il·lustrà obres de Gabriel Miró, amic seu.

Dins el camp de la música fou crític a “El Sol” i “El Liberal” de Madrid, llibretista d’òpera i compositor (Missa de Sant Jordi, 1947; Pantomima, 1954).

Fou el pare de Francesc Pérez-Dolz i Riba.