(Rosselló, segle XV – 1466)

Fill de Lluís I de Perellós. Per mort del seu germà gran Ramon en vida paterna, heretà els vescomtats de Rueda i Perellós, fou camarlenc reial i reclamà i obtingué (1456) la baronia de Jóc al·legant la donació feta al seu avi per Elionor de Perellós.

S’intitulà també vescomte d’Illa i Canet -que pledejà amb els Pinós-, i per aquesta raó també es digué Francesc de Fenollet. Vengué la senyoria de Rueda als Andreu.

Lluís XI de França li confiscà els béns i durant la guerra contra Joan II fou conseller del conestable Pere de Portugal (1466) i lluità a la batalla de Calaf.

El succeí la seva filla Francina de Perellós i de Fluvià (Catalunya Nord, segle XIV) Dita també Fenollet. D’entre els béns paterns, recuperà el castell de Llers, que retenia Felip d’Albert (1383). Transmeté els béns del llinatge i les pretensions a Illa i Canet als descendents seus i del segon marit Pere de Torrelles.