(Barcelona, 1847 – 1911)

Advocat. Fill tercer de Sebastià Antoni Pascual i Inglada (Barcelona, 1807 – Banheras de Luchon, França, 1872)  Advocat i col·leccionista d’art. Doctor en dret.

Es doctorà en dret civil i canònic (1869), i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats.

Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses. Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada (1873).

El papa Pius X li concedí (1905) el marquesat de Pascual, fet extensiu a la seva filla:

Maria Soledat Pascual i de Llanza (Barcelona, segle XIX – 1958)  Marquesa de Pascual, i a la qual el papa Benet XV li concedí (1917) el marquesat de Pascual-Bofill.