(Girona, 25 gener 1923 – Barcelona, 4 desembre 2005)

Arqueòleg. Fill de Miquel de Palol i Felip. Format a l’escola de la Universitat de Barcelona, fou nomenat catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Valladolid (1956), d’on passà el 1970 a la de Barcelona com a catedràtic d’arqueologia paleocristiana, especialitat en la qual esdevingué la primera figura internacional.

Realitzà nombroses excavacions, entre les quals cal destacar la necròpolis d’Agullana, el castrum visigòtic del puig Rom a Roses i, fora dels Països Catalans, la ciutat romana de Clunia, a Burgos.

Entre moltes publicacions destaquen: La necrópolis de Agullana, Tarraco hispano-visigoda (1953), Spanienjunst der frühen Mittealters (1965), Arte hispánico de la época visigoda (1967), Arte paleocristiano (1969), etc.

Fou el pare de Miquel de Palol i Muntanyola.