(Barcelona, 1650 – 1720)

Polític. Fill d’un argenter de Perpinyà, Josep Riera, i de Teresa Espinós, fou conseller tercer de Barcelona (1703-04).

Violà el secret del Consell per reclamar unes quantitats que aquest li devia, fet pel qual fou destituït. El lloctinent Fernández de Velasco intervingué a favor seu i obligà, inconstitucionalment, el Consell a readmetre’l, fet que contribuí a fer impopular el govern filipista.

El 1705, quan el rei-arxiduc Carles III s’apoderà de Barcelona, Honorat de Pallejà fugí amb Fernández de Velasco i el poble l’executà en efígie.

Tornà a Barcelona amb la victòria de Felip V i fou un dels setze administradors del municipi de Barcelona nomenats pel duc de Berwick.

L’any 1716 fou nomenat oïdor de l’Audiència. El 1717 fou agraciat amb els privilegis de cavaller i de noble del Principat.

Fou el pare de Gaietà de Pallejà i Famada (Barcelona, segle XVIII) Jurista. Tinent de regidor perpetu de l’ajuntament de Barcelona (1747 i 1767), batlle dels cóps (1749) i cònsol de la Llotja, i capità del regiment de Barcelona. Traduí al castellà el Llibre del Consolat de Mar (1732).