(Barcelona, 11 setembre 1852 – 27 abril 1899)

Escultor. Fill de Francesc Pagès i Cabañeras  (Barcelona, segle XIX – 1886), també escultor, el qual treballà com a imatger.

Format a l’Escola de Llotja, on fou deixeble de Jeroni Suñol. Conreà l’escultura monumental i la imatgeria religiosa, típic exponent de l’eclecticisme escultòric de la segona meitat del segle XIX.

Entre les seves obres destaquen un Pacientíssim Job que presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876, un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París, la Madona de Ripoll, que presentà a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891, Sant Lluís Gonzaga a la del 1896, dos retrats a la del 1898.

També és autor d’escultures públiques, com la d’Alonso Martínez i l’al·legoria del Ferrocarril, a la façana del Palau de Justícia, una Al·legoria per a la cascada del parc de la Ciutadella i l’estàtua del Ferrer de Blanes per al monument a Colom, totes elles a Barcelona.

Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo.